Hola, em presento sóc una detectiva amb no gaire experiència, però amb algun cas resolt sense importància, el meu nom és Vicky. Tinc un ajudant que és diu Tibet, que és va oferir voluntari quant vaig obrir l’oficina. Un capvespre que jo estava apunt de sopà vaig rebre una trucada que m’avisava d’un assassinat que estava previst a les 3:23hores del matí, però jo estava pensant. Aquest cas el portava un altre detectiu que era molt famós però no li vaig donar mes importància. Dons la trucada em deia que la pròxima víctima seria al cap dels departaments d’estudiants anomenada Anna. Si aconseguien assassinar a l’Anna seia el 11é assassinat d’aquets tres mesos, i estem a principis de Març. Vaig trucar al Tibet que en 5 minuts estigues a l’oficina per anar a parlar amb la policia i controlar que no passes res a casa de la cap del departament d¡estudiants.
Quant varem arribar amb la policia a casa l’Anna, eren les 3:22hores, varem tocar el timbre i varem sentir un xiscla, que ens va terroritzar i jo vaig pensar, que ja l’avien matat, ho vaig encertar no m’havia equivocat. El cas és va deixar unes setmanes, però vaig tornar a rebre un avis, aquest cop passava a ser el director de l’escola, el senyor Mario, poc desprès de rebre l’avís vaig trucar a la policia, seguidament al Mario i finalment el meu company Tibet.
La hora aquest cop eren les 00:00hores vaig deduir que l’assassí nomes atacava a gent d’una mateixa escola i tots els que havien sigut víctimes havien passat per la mateixa classe. Varem començar a reunir a tots els ex alumnes que hi havien passat per aquella classe els últims 2 anys tenien una mica de temps perquè eren les 7 de la tarda però no podien badar, perquè tantes persones no donen prou temps de les 7 de la tarda a les 12 de la nit per interrogar tothom.
Quant els varem tenir tots interrogats i amb 2 sospitosos ens faltava una persona per interrogar, era el meu company Tibet em s’avia molt de greu dir-ho però la seva coartada era com la dels 2 sospitosos que teníem, però no tenia tants motius per matar a tots aquells professors i per això jo no vaig dir res de que també era sospitós.
Ens faltava una hora per ser les 12 hores en punt i vam anar a menjar hi ha relaxant-se una mica perquè tothom estava esgotat.
Però, el Tibet estava una mica nerviós perquè s’acostava l’hora i no podia escapar-se, perquè encara l’enxamparien, però en un descuit meu, ell va desaparèixer, faltaven 5 minuts per les 12 de la nit i jo em vaig ficar dintre l’armari, m’entres el senyor Mario dormia al seu llit tranquil·lament.
Estava tot en silenci no se sentia res de res ni els roncs del Mario. De sobte, vaig sentir unes passes, i em vaig posar molt atenta perquè el sospitós no puges fer el que tenia planejat fer en aquella nit. Vaig veure que treia un ganivet amb una punta molt afilada i jo vaig sortir de cop del seu darrere i m’hi vaig tirar a sobre. En aquell moment vaig veure que era el meu company i li vaig demanar el perquè ho feia de matar els seus ex professors, i em va explicar que els professors s’havien portat molt malament amb ell i que quant tenia problemes amb els alumnes sempre els professors ajudaven al que és ficava amb ell, i un dia va prometre que és venjaria. I ell ja avia el que deia.
Se’l van endur cap a la presó per tancar-lo i patí una condemna per matar a 11 persones.
Jo l’endemà vaig sortir a primera plana dels diaris de tot el món sencer, i des de les hores vaig ser una de les millors detectives que podien conèixer en el món, vaig tenir molts més casos per resoldre i vaig ampliar l’oficina amb un nou ajudant.
Es una historia que vaig escriure l’any passat k vaig guanyar un 2 o 3 premi no m’entresoldo!
Queralt Vegas
